O pobo é invencíbel.
É inútil loitar
contra do pobo.
É inútil querer
asoballalo. Sempre
rexurde renovado,
limpo, virxe, inocente
e incontíbel.
A súa forza é inesgotábel.
Pasan os tiranos
e o pobo segue en pé.
Manuel María
Podem aquest 11 de setembre, per la seva vigència, portar a aquesta exitosa Diada de 2017 els versos del poeta gallec Manuel María, gran amic de Salvador Espriu i del poble català, perquè il·lustren perfectament el moment històric que viu Catalunya.
Avui hem viscut un altra manifestació clara i incontestable de voluntat cívica democràtica, un altra mostra multitudinària de com la il·lusió i la convicció que els pobles tenim dret a decidir les nostres vides i el nostre futur transforma la nostra realitat ja en el present. Catalunya és ja una República en marxa, ja s’està autodeterminat, ja ha agafat les regnes del seu destí i està donant els passos necessaris per convertir aquesta voluntat en un futur propi, lliure i democràtic.
Davant d’aquest fet feliç assistim a la ràbia i la frustració d’aquesta “democràcia” espanyola absolutament demofòbica i mancada de legitimitat. La seva contínua negació de la realitat i la resposta autoritària i amenaçant dels poders i elits de l’Estat espanyol es desfan davant de la intel·ligència i al consciència cívica del poble català. Davant l’ús enganyós dels tricornis, els mitjans i la llei, Catalunya respon amb somriures, arguments, flors, urnes i vots.
No podran parar aquest riu d’il·lusió democràtica. Davant hi ha una nació que, de forma pacífica, amb coratge i alegria, exigeix el seu dret a existir com a tal. Catalunya no només escriu la seva història amb majúscules, sinó també demostrant a tot Europa i al món sencer que la voluntat del poble és invencible. I això hauria de ser motiu d’admiració per a qualsevol demòcrata, amb independència de la seva ideologia i de la seva militància política, sigui quin sigui el seu país.
Avui ho hem vist de nou als carrers. Catalunya, i amb ella milions de persones a tot el món, aixeca avui la bandera de la democràcia i de la llibertat com abans ho van fer altres pobles en el conjunt del planeta. Potser des de la Revoluçao dos Cravos no hi hagut a la Península Ibèrica un esdeveniment polític tan radicalment transformador y democràtic.
A les i els nacionalistes gallecs, a les i els companys del BNG, aquesta Diada que hem tingut l’immens plaer de viure emocionalment als carrers de Barcelona ens reforça la convicció i la il·lusió per perseverar en la nostra pròpia causa, sabent que cada poble té els seus propis temps i dinàmiques. Tot i així, la lliçó que avui ens dona Catalunya és clara i contundent: la fi del règim del 78, el canvi polític i la transformació social que es precisa només vindrà, de forma transversal, des de la defensa de la sobirania dels pobles de l’Estat espanyol. Només una societat organitzada, que té confiança en les seves pròpies forces polítiques i que està disposada a prendre les regnes del futur a les seves mans és capaç de fer aquest salt en la història. Com Catalunya.
Artigo publicado en El Món o 11 de setembro de 2017.